28 gen. 2012

El viatge d’Avelino Almerich a visitar la tomba de Blasco Ibáñez a Menton (1929): un exemple de memorialística privada - Francesc Hernàndez Flor


[Feu click ací si voleu l'edició del viatge d'Avelino Almerich].
Portada del ms. original d'Avelino Almerich (Col·lecció particular).
           

Si ens preguntem per què tantes persones -un total de 233-[1], varen partir de l'estació del Nord de València, el dia 26 de gener de 1929, per tal d'anar al poble de la Costa Blava francesa de Menton a retre-li un homenatge a l'escriptor i periodista Blasco Ibáñez amb motiu de l'aniversari de la seua mort, podríem considerar bones les declaracions de Joan Francesc Mira, el qual, en una entrevista publicada al diari Avui, arran de la publicació del llibre “La prodigiosa vida de Blasco Ibáñez”, afirma: “Les masses a València, que el tenien com un messies, anaven als seus mítings, el votaven, participaven en les protestes que instigava i llegien els seus diaris i les seues novel·les. Funda El Pueblo l’any 1894, perquè té la necessitat de tenir una influència pública dins del camp del republicanisme[2]”.
           
            Diversos mitjans de comunicació es varen fer ressò de l'esdeveniment, entre aquestos, el diari Las Provincias[3]. Un mitjà estatal com l'ABC, a la secció “Informaciones y noticias de toda España” de diumenge 27 de gener de 1929, informa que l'organització d'aquest viatge havia estat portada endavant per la Casa de la Democràcia de València: “A la estación acudió enorme gentío, que dio vivas a Valencia y a Blasco. Entre los concurrentes estaban Azzati y la directiva de la Casa de la Democracia y la redacción de El Pueblo[4]. S'ha de remarcar ací que, tot i trobar-nos a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, resulta ben estrany, si tenim en compte el que anys després va suposar la dictadura franquista amb l'intent de mantenir controlada la societat de forma absoluta sota l'ideari nacional-catolicista, que el règim consentira l'existència d'aquest tipus d'agrupacions democràtiques, encara que en aquells moments estiguera constituït per un govern civil. Això no obstant, Narváez, al seu treball sobre la història de l'Orfeó Català, ens dóna una resposta a aquesta aparent contradicció: “Pel que fa a la Dictadura [de Primo de Rivera], gairebé tots els dirigents d’aquests grups [blasquistes, valencianistes simpatitzants del "Partido de Unión Republicana Nacionalista" i associacions culturals com les dels ratpenatistes, Nostra Parla, Lliga de solitaris nacionalistes...] acceptaren bonament el Directori i les seves propostes regeneradores i descentralitzadores de l’Estat”[5].
           
            Pel que sabem, la Casa de la Democràcia era la seu des de la qual es difonia l'ideari republicà. Tenim constància que Fernando Valera, un dels líders i i fundadors del Partit Radical Socialista, escissió esquerrana del Partido Republicano Radical de Lerroux, hi va fer mítings polítics. Fernando Valera[6] va ser diputat per València a les corts de Madrid per aquest mateix partit[7] l'any 1931. Tot i ser extremeny de naixement, arribà a València en 1917 per a treballar en el cadastre. Va mantenir contactes freqüents amb Blasco Ibáñez, la qual cosa li va permetre arribar a dirigir el mateix diari El Pueblo, fundat per Blasco.
           
            Resseguint la mateixa crònica del diari ABC d'aquell dia, que relata l'aplec i marxa dels expedicionaris, sabem que abans d'eixir cap a Barcelona, varen ser acomiadats pel també polític i periodista, Félix Azzati. Azzati havia estat un destacat col·laborador de Blasco Ibáñez, i l'any 1906 es convertiria en director de El Pueblo, ja que Blasco li va vendre el diari[8]. I sembla que va ser el capitalitzador dels triomfs de l'activitat política del seu mentor Blasco, el qual abandonà el país i s'establí a l'estranger les dues darreres dècades de la seua vida.