Ja vam parlar fa uns
mesos, al blog d'Harca, d'alguns dels
aspectes de la pràctica notarial, observables en treballar de prop amb els
llibres de protocols i notals que s'han conservat d'aquests garants de la
“fides publica”. Hui em limitaré a fer esment i donar prova d'un altre dels
fenòmens relacionats amb els registres dels notaris, el dels apunts que alguns
d'ells feien de manera marginal al gruix dels instruments que hi anaven
anotant. En conseqüència, atesa la seua distribució aleatòria i el seu contingut
divers, és pràcticament impossible seguir cap metodologia per tal
d'estudiar-los, de forma que únicament es pot procedir per l'acumulació
d'aquest tipus de textos. En el cas valencià, segurament el millor coneixedor
d'eixos apunts siga l'historiador i filòleg Vicent Josep Escartí, que els ha
resseguit arran dels seus estudis sobre la literatura memorialística al País
Valencià entre els segles XIV i XIX (Escartí 2010). De fet, els considera una forma de
dietarística embrionària, en tant que són conseqüència de l'activitat de
notaris i escrivans que realitzaven notes per tal de recordar de manera privada
determinats fets que els semblaven interessants o importants, per raons molt
diverses.
Una bona mostra són els apunts
que indiquem a continuació, realitzats pel notari titular de l'escrivania del
Consell municipal de València, Jaume Eiximeno -pare del també memorialista Gaspar Eiximeno (Escartí 1995)-, en iniciar un dels seus llibres
de protocols. En concret, hi anotà l'oratge que va fer a la capital valenciana
durant els dotze dies anteriors a la festa de Nadal, del 13 al 24 de desembre
de 1474. Així, podem saber que plogué quatre jorns diferents, no massa, excepte
el 15 de desembre, que “plogué tot lo dia”. Pel que fa a les jornades amb sol,
el notari considerà que aquestes constituïen un “dia bell”, dient en ocasions
que hi va fer un “bell sol” i emprant també una altra expressió de la qual -si
l'hem transcrita bé- desconeixem el significat: un “sol ab dents” i un “dia
clar ab dents”. Quin sentit tindrien aquestes dents? Fos quin fos, el que sabem
del cert és que, efectivament, les notes d'aquell tipus constituïen un estat
embrionari de la memorialística, que posteriorment, sobretot a partir de la
segona meitat del segle XVI, fou desenvolupada amb major profusió, dedicant-hi
fins i tot llibres específics per a registrar les memòries dels fets i
successos jutjats com a interessants.
AMV, Protocols
notarials, Jaume Eximeno, 8-7 (Any 1475)
Només resta, ací,
mostrar les anotacions de 1474 en qüestió, per tal que pugueu saber quin oratge
va fer durant alguns dies d'aquell desembre a la ciutat de València, tal com es
conté a l’Arxiu Municipal de València, Protocols
notarials, Jaume Eximeno, 8-7 (Any 1475):
Dimecres, a XIII de
deembre, féu sol de matí, a migjorn plogué hun poch, e aprés vent e núvol, e
tota la nit plogué.
Dijous, a XIIII del dit,
plogué de matí suau, plovent e no plovent, emperò sempre núvol. Divendres, a XV, plogué tot lo dia.
Disabte, a XVI, començà
bell dia, ab sol tot lo dia.
Digmenge, a XVII, tot lo
dia sol mol seré.
Dilluns, a XVIII,
començà clar e tèrbol, e aprés se anuvolà, e al vespre, hora del seny, plogué hun
poch.
Dimarts, a XVIIII,
començà lo dia núvol, e aprés féu bell sol.
Dimecres, a XX, lo dia
començà ab sol ab dents.
Dijous, a XXI, dia de
Sent Thomàs, lo dia clar ab dents.
Divendres, a XXII, lo
dia bell, axí entreverat.
Disabte, a XXIII, lo dia
bell, part ab núvols.
Digmenge, a XXIIII, idem ut ad proximum.
Vicent Baydal
vicentbaydal@gmail.com
Bibliografia citada
Escartí, V. J.: «Edició de les Notícies de Gaspar Eiximeno (1489-1492)». Saitabi, XLV (1995), pp. 157-167.
Escartí, V. J.: «Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX», Manuscrits, 28 (2010), pp. 181-205.